La barraca valenciana és un habitatge en extinció. Ja no se'n fan de noves. L'objectiu d'aquest blog és arreplegar i classificar fotografies de barraques valencianes i, quan siga possible, localitzar les barraques fotografiades.

Si Vosté disposa de fotografies o vol comentar les exposades, pot adreçar-se a: Francesc J. Hernàndez (fjhernan@uv.es), Departament de Sociologia i Antropologia Social de la Universitat de València, o a Jesús Mallón (jemalgui@hotmail.com).

En el projecte d'il·lustrar les barraques col·laboren també Francesc Llorens i Alexandre Bataller.

Aquest blog deu molt a les aportacions dels membres de l'Associació Cultural "Remember València" i molt especialment a Ángel Martínez, Andrés Gimenez i José Luis Bouzas. També a Vicente Muñoz i Rafael Solaz, així com a Juan María Cerdán.

També estem molt agraïts a Fernando Segura i Mari Carmen Dolz, que han aportat fotografies, dibuixos i pintures de barraques, que han fet durant anys.

dimecres, 7 de gener del 2015

Barraques de Tramoyeres. Actualment, carrer Reverend Rafael Tramoyeres, 18 aprox., Benimaclet, 1959



Podeu descarregar la fotografia fent clic ací. Aquestes barraques estaven ubicades aproximadament on està l'edifici de l'actual carrer Reverend Rafael Tramoyeres, número 18. Ací les teniu indicades en la cartografia de 1929-1944 (que podeu descarregar ací):



 La fotografia procedeix de la iniciativa "Benimaclet conta" (http://benimacletconta.com), que dóna una acuradíssima descripció, que reproduirem:



En aquest lloc, fins al 25 de maig de 1959, van estar situades les Barraques de Tramoyeres. És realment peculiar que existiren barraques fins a aquell moment, en ple centre de Benimaclet.
El nom de les barraques prové del nom del seu propietari, el qual no tenia res a veure ni amb el carrer Cuenca Tramoyeres ni amb la del Reverend Rafael Tramoyeres, malgrat estar situades just enmig d’ambdues. El Tramoyeres que habitava en les barraques tenia la digníssima responsabilitat d’arreplegar les brosses de tot el barri. Només per aquest fet ja mereix un reconeixement.
En l’actual edifici que es troba on s’emplaçaven les barraques, s’han inserit uns taulells amb un dibuix d’aquestes, per a recordar la seua ubicació i existència, ja que van ser les últimes barraques de Benimaclet.
La propietària del local era la farmàcia n’Adelina, que el va cedir a la Seguretat Social perquè instal•laren l’ambulatori. Era una planta baixa xicoteta i precària, amb una sala d’espera minúscula. En la memòria col•lectiva perviuen els noms dels doctors Martí, Maximiliano i d’altres.
Un veí recorda com era l’ambulatori a la fi dels anys 60: “Era una planta baixa tercermundista, un local amb calor sufocant a l’estiu i un fred polar a l’hivern, el vàter s’inundava cada vegada que queien unes gotes de pluja i la bombeta de la llum l’ha furtava constantment algun pacient sense escrúpols.”
A la fi de la dècada dels setanta, l’ambulatori es va traslladar a una planta baixa més àmplia situada en la cantonada d’Emilio Baró amb Assagador d’Alboraia (llavors denominada Camí Cases de l’Enginyer).
Després de l’ambulatori, la planta baixa de Baró de Sant Petrillo va ser ocupada per la Unió Democràtica de Jubilats i Pensionistes, la qual als pocs anys es va traslladar al seu lloc actual al carrer Utiel.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada