La barraca valenciana és un habitatge en extinció. Ja no se'n fan de noves. L'objectiu d'aquest blog és arreplegar i classificar fotografies de barraques valencianes i, quan siga possible, localitzar les barraques fotografiades.

Si Vosté disposa de fotografies o vol comentar les exposades, pot adreçar-se a: Francesc J. Hernàndez (fjhernan@uv.es), Departament de Sociologia i Antropologia Social de la Universitat de València, o a Jesús Mallón (jemalgui@hotmail.com).

En el projecte d'il·lustrar les barraques col·laboren també Francesc Llorens i Alexandre Bataller.

Aquest blog deu molt a les aportacions dels membres de l'Associació Cultural "Remember València" i molt especialment a Ángel Martínez, Andrés Gimenez i José Luis Bouzas. També a Vicente Muñoz i Rafael Solaz, així com a Juan María Cerdán.

També estem molt agraïts a Fernando Segura i Mari Carmen Dolz, que han aportat fotografies, dibuixos i pintures de barraques, que han fet durant anys.

dissabte, 5 de novembre del 2016

Barraca del Pollastre
situada en les
Barraques de Lluna
Avinguda Joan XXIII
Benicalap, 1970




Podeu descarregar la imatge fent clic ací. Aquesta fotografia ja fou pujada el 26/1/2016. La tornem a pujar perquè ara podem ampliar considerablement aquella entrada. Barraca fotografiada i identificada perfectament per Ángel Martínez, que la presenta en el seu blog "La Valencia desaparecida" (enllaç ací). Ell escriu:

Barraca del Pollastre, situada en las barracas de Lluna, Benicalap, al lado de la Ciudad Fallera.
Actualmente en su lugar transcurre la avenida de Juan XXIII (Ronda Norte). 
Sentada en la barraca: Pilar. Foto hecha en 1970 por Ángel Martínez.

També és d'Ángel Martínez la comparativa de l'any 2011, que podeu descarregar ací:



Les Barraques de Lluna estan esmentades en un poema de Vicent Andrés i Estellés, inclós en la seua obra Coral Romput (del qual Ovidi Montllor va fer una excel·lent versió recitada, amb música de Toti Soler). El text del poeta de Burjassot és:

El camp de Burjassot i el camp de Borbotó,
el secà de Paterna i el secà de Godella,
i els cementeris blancs i els rajolars vermells,
i el tren que va a Paterna i el que ve de Paterna,
i després el de Llíria i més tard el de Bétera,
i aquells tramvies grocs i casa la Conilla,
i Beniferri amb àlbers i canyars i senderes,
i els grans pins del castell vinclats damunt la sèquia,
i el tren de Burjassot, i el tren que puja a Llíria,
i el que baixa de Llíria, i el que acaba en Montcada,
i la calç de les coves que hi ha per Benimàmet,
i el que acaba en Paterna, i orinar al corral,
i la flaire dels horts, la calç de les parets
quasi blava amb la lluna, i el silenci, i el tren,
el tren nocturn, que creua solitari la nit,
i el camp de Burjassot, i el camp de Borbotó,
i el secà de Paterna, i el secà de Godella,
i el Pla del Pou, i els masos, les barraques de Lluna,
l'Alqueria del Pi, i el Pixador, i el mas
del Rosari, i la casa del Saboner i el pi,
i el molí de la sal i el llibre que he d'escriure,
i el tren que ve de Llíria i el que puja a Paterna.








Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada