Podeu descarregar la imatge fent clic ací. Com la d'ahir, magnífica fotografia procedent de l'arxiu de José Huguet, que ens ha estat proporcionada per Àngel Martínez. Es tracta de la mateixa barraca, ja clarament deteriorada en la teulada.

Podeu descarregar la imatge fent clic ací. Magnífica fotografia procedent de l'arxiu de José Huguet, que ens ha estat proporcionada per Àngel Martínez.

Horta de Campanar

Podeu descarregar la imatge fent clic ací. Fotografia procedent de la col·lecció de José Huguet, facilitada al blog per Ángel Martínez. El nostre agraïment per les seues aportacions. Imatge sense datació, ni ubicació precisa. A destacar el pintor que retrata la barraca.

Podeu descarregar la imatge fent clic ací. Fotografia procedent de l'arxiu de José Huguet, aportada al blog per Ángel Martínez. Sense ubicació, ni datació.

Podeu descarregar la imatge fent clic ací. Fotografia procedent de l'Arxiu de José Huguet, proporcionada per Ángel Martínez. Sense ubicació, ni datació. A la part de davant es pot veure una era enrajolada per a trillar.

1920

Podeu descarregar la imatge fent clic ací. Fotografia procedent del blog Memòria gràfica d'Espanya (vegeu ací) de J. L. Aroca. Sense ubicar. Datada el 1920 i procedent, probablement, de l'Arxiu de José Huguet. Hi ha una barraca al fons i, probablement, el mur de la dreta correspon a una altra.

1927

Podeu descarregar la imatge fent clic ací. Imatge pujada al blog Memòria gràfica d'Espanya (vegeu ací) de J. L. Aroca. Sense ubicar. Datada el 1927. Probablement procedeix de l'arxiu de José Huget.

Actual Avinguda de Suècia

Podeu descarregar la imatge fent clic ací. Fotografia procedent de l'Arxiu de José Huguet, emprada per Ángel Martínez per al seu blog La Valencia desaparecida (ací), entrada del 4/9/2015. El blog ens informa que correspon al partit de futbol al Mestalla del 26 de abril de 1925 entre el València CF i una selecció canària.
 El mateix Ángel Martínez ha oferit la comparativa actual en el seu blog, que és aquesta.

Ara bé, el blog no indica quin és el cantó del Mestalla pel qual es veu la barraca. En el plànol cadastral de 1929, l'únic cantó no tancat del camp de futbol és el del sud-oest, val a dir, aquell que dóna a l'actual Avinguda Suècia, aprox. números 7-9, prop de la cantonada amb el carrer dedicat a l'historiador Joan Reglà.

Actual Av. Blasco Ibáñez, 14
València, 1920

Podeu descarregar la imatge fent clic ací. Fotografia procedent de l'arxiu de José Huguet, proporcionada al blog per Ángel Martínez, el qual l'ha ubicada per al seu blog La Valencia desaparecida i fins i tot ha fet una fotografia de la ubicació actual, que és aquesta (podeu descarregar-la ací).

A destacar l'immens pi de l'esquerra de la fotografia que encara es conserva, com es pot veure en aquesta fotografia nostra (que podeu descarregar ací).

Barraca número 168

Podeu descarregar la imatge fent clic ací. Fotografia de l'Arxiu de José Huguet a la Biblioteca Valenciana, proporcionada al blog por Ángel Martínez. Té el títol "Barraca y niños". No està ubicada, ni datada. Anomenarem a aquesta barraca (molt reformada, com s'hi pot veure), pel número que té a la façana "168". La fotografia és ca. 1964, per les raons que contarem en l'entrada de demà.

Podeu descarregar la fotografia, fent clic ací. Magnífica fotografia proporcionada per Ángel Martínez, que correspon a un interior de barraca. Procedeix de l'Arxiu de José Huguet.. Aquesta mateixa imatge és la que havíem vist reproduïda en un cromo de l'àlbum de Gallina Blanca, que es va pujar al blog el dia 12 de gener de 2015 (podeu descarregar la imatge fent clic ací).

Cal destacar alguns detalls de la fotografia superior.

A l'esquerra es pot veure un aiguamans, a la dreta una cadira de boga i dalt un calendari de fulles d'almanac, dalt del qual hi ha un forat de ventilació amb la cambra (podeu descarregar aquesta imatge de detall fent clic ací).

S'hi pot veure a l'esquerra un llum, format per una tulipa de vidre. El fil del llum (que en aquella època tenien un recobriment de fil) està cobert per uns fulls de paper de seda, lligats amb unes cordetes. La funció d'aquest paper és arreplegar les cagadetes de mosca que, d'altra manera, anirien al fil de la llum. Els papers de seda es canviaven de tant en tant. A la dreta es por veure una carnera, que era un diposit lleuger de fusta i tela metàl·lica, on es guardava la carn per evitar que també l'afectaren les mosques. Generalment estava penjada a una certa altura per protegir-la també dels gats (podeu descarregar aquesta imatge de detall fent clic ací).

Dalt de la porta de l'habitació es pot veure un altre forat de ventilació. Al corredor també hi ha una màquina de cosir i al fons, a la porta, una cadira de boga baixa, també molt tradicional. (podeu descarregar aquesta imatge de detall fent clic ací).

Benimaclet

Podeu descarregar la imatge fent clic ací. Fotografia procedent de l'Arxiu de José Huguet, cedida per Ángel Martínez. Està ubicada a l'horta de Benimaclet, sense datació.

c/ Progrés, 135, El Cabanyal-Canyamelar

Podeu descarregar la imatge, fent clic ací. Fotografia corresponent a la mateixa sèrie que la fotografia d'ahir, realitzades per Lévy l'any 1888, a la cruïlla de l'actual carrer del Progrés amb l'avinguda Mediterrani del Cabanyal-Canyamelar, per on passava la séquia del Gas. Aquestes fotografies procedeixen de l'Arxiu de José Huguet i han estat facilitades i estudiades per Ángel Martínez.

La fotografia de l'entrada d'ahir i aquesta, junt amb les de les entrades del 6 i el 7 d'abril de 2004, formen una sèrie que podem ordenar a partir de l'ombra que hi ha a la porta de la barraca de l'esquerra. Com que la càmera està enfocada cap al nord, el sol corre per darrere del fotògraf cap a ponent (l'esquerra de la fotografia). Les ombres estan menys allargades en la primera foto i més en la darrera. Dóna la impressió que entre la primera foto i la segona passa molt menys temps que entre la segona i la tercera. La sèrie ordenada és:

Primera:

Segona:

Tercera:

I quarta:

  En l'entrada de demà s'aporta una fotografia més.

Av. Regne de València, 4, aprox. València, 1884

Podeu descarregar la imatge fent clic ací. Fotografia realitzada per Antonio García Peris, sogre de Joaquín Sorolla, que correspon a la nevada que va succeir a València el gener de 1885.

La fotografia fou aportada per Ángel Martínez al Foro Remember Valencia III, el 9 de novembre de 2014 (vegeu ací), probablement procedent de l'Arxiu de José Huguet. La fotografia mostra el campanar de Sant Valeri i, en primer terme, una barraca que ja ha aparegut en aquest foro, en l'entrada de 29 d'agost de 2014, on es publicà una fotografia realitzada des del costat oposat, val a dir, des del mateix campanar de Sant Valeri. En aquella entrada es donà com a ubicació de la barraca l'actual adreça de l'Avinguda Regne de València 4. La fotografia ja publicada era la següent:

Ací està marcada la barraca:

Podeu descarregar la imatge fent clic ací. Magnífica fotografia sense indicació d'ubicació, però datada ca. 1935. Proporcionada per Ángel Martínez de l'arxiu de José Huguet.

Av. Blasco Ibáñez, 14, València

Podeu descarregar la imatge fent clic ací. Aquesta fotografia, molt semblant a la publicada ahir en el blog, procedeix també de l'Arxiu de José Huguet, i fou feta pública el 23 de setembre de 2013 al blog La Valencia desaparecida d'Ángel Martínez, correspon a la mateix barraca de l'entrada d'ahir i despús-ahir. Estava ubicada en l'actual l'Avinguda Blasco Ibáñez, número 14, de València. La fotografia està datada ca. 1920.

Addenda

En trobar aquesta altra fotografia (que podeu descarregar fent clic ací), hem d'introduir un comentari en aquesta entrada. Semblen iguals, però es pot veure que la fotografia inferior té una taca negra en el cantó superior dret. Aquesta taca no s'aprecia en la foto superior, en la que es pot veure que en una franja al costat dret té un canvi de tonalitat. Això s'explica perquè la fotografia original és una fotografia estereoscòpica i s'han unit les dues imatges per fer una fotografia més ampla.

Av. Blasco Ibáñez, 14, València

Podeu descarregar la imatge fent clic ací. Aquesta fotografia, procedent de l'Arxiu de José Huguet, i feta pública el 26 de febrer de 2014 al blog La Valencia desaparecida d'Ángel Martínez, correspon a la mateix barraca de l'entrada d'ahir, on fou ubicada en l'Avinguda Blasco Ibáñez, número 14, de València. La fotografia està datada ca. 1920.

Podeu descarregar la imatge fent clic ací. Fotografia esteroscòpica de barraques, procedent de l'Arxiu de José Huguet (proporcionada amablement per Àngel Martínez). No porta ubicació, ni data. El text diu:

Valencia - 3ª serie
Nº 14 - Barraca tipica
Hi ha el segell de l'editorial "Relley".

Com hem comentat en l'entrada del 6/10/2014, hem trobat una fotografia esteroscòpica de València, de la mateixa editorial, de la "2ª sèrie", que representa l'actual Av. Maria Cristina, amb el nom "Calle Pablo Iglesias", per la qual cosa podem deduir que correspon a l'època de la II República (1931-1939). Prendrem aquest intèrval com a datació provisional de la fotografia de barraques, atribuïda a una sèrie posterior.
Adoneu-vos de la disposició ortogonal o perpendicular de les barraques.

Podeu descarregar la imatge fent clic ací. Fotografia esteroscòpica de barraques, procedent de l'Arxiu de José Huguet (proporcionada amablement per Àngel Martínez). No porta ubicació, ni data. El text diu:

Valencia - 3ª serie
Nº 15 - Barraca tipica
Hi ha el segell de l'editorial "Relley".

Hem trobat una fotografia esteroscòpica de València, de la mateixa editorial, de la "2ª sèrie", que representa l'actual Av. Maria Cristina, amb el nom "Calle Pablo Iglesias". Cal deduir que la fotografia correspon a l'època de la II República (1931-1939). Prendrem aquest intèrval com a datació provisional de la fotografia de barraques, atribuïda a una sèrie posterior.

Grau, 1915

Podeu descarregar la fotografia fent clic ací. Aquesta fotografia, per Ángel Martínez (procedent de l'Arxiu de José Huguet), du la indicació "Grau 1915", que considerarem que és la ubicació i la datació. Per això les etiquetarem com Cabanyal-Canyamelar, encara que podrien estar en les proximitats d'alguns dels Camins al Grau que connectaven la ciutat amb els Poblats Marítims (per aixó les etiquetarem també com Camí del Cabanyal).