Barraqueta de Vicent Alonso, Xilxes

Podeu descarregar la imatge fent clic ací. Josep L'Escrivà, en el seu llibre Les nostres barraques (1976), arreplega aquesta curiosa fotografia d'una barraqueta que es trobava al terme de Xilxes. Segons ell, fou construïda per un pare i un fill, procedents de Sedaví. Era propietat de Vicent Alonso. Ací teniu la plana sencera (que podeu descarregar fent clic ací).

Barraca de Llorenç Vicent, Ribera Baixa

Podeu descarregar la imatge fent clic ací. Fotografia procedent del llibre Les nostres barraques de Josep L'Escrivà. L'autor la identifica com la barraca de Llorenç Vicent. Per la part del llibre on es troba, considerarem que estava ubicada a la Ribera Baixa. Ací teniu la plana sencera (que podeu descarregar fent clic ací)

Barraca del Xato, a Sueca

Podeu descarregar la imatge fent clic ací. Fotografia arreplegada per Josep L'Escrivà al seu llibre Les nostres barraques (1976), que l'autor identifica com la barraca que pertanyia a Miquel Vela, el Xato, i que es trobava al mateix poble de Sueca. La plana sencera del llibre (p. 221) la teniu ací (la podeu descarregar fent clic ací).

Barraques a Sollana

Podeu descarregar la imatge fent clic ací. Fotografia procedent del llibre de Josep L'Escrivà Les nostres barraques (1976), que ell identifica com barraques ubicades a Sollana, junt al canal de l'Albufera.La plana sencera (p. 219), la teniu ací (la podeu descarregar e fent clic ací).

Barraca de Quintano, El Perelló

Podeu descarregar la imatge fent clic ací. Fotografia arreplegada per Josep L'Escrivà en el seu llibre Les nostres barraques (1976), que ell identifica com la Barraca de Quintano, ubicada al Perelló. Com altres barraques de la zona, presenta els característics contraforts. La plana sencera del llibre de l'Escrivà es reprodueix a continuació (la podeu descarregar fent clic ací).

Entrada de Fernandet, El Perelló

Podeu descarregar la fotografia, fent clic ací. Fotografia proporcionada per Josep L'Escrivà en la plana 215 del seu llibre Les nostres barraques (1976). Informa que és una de les cinc o sis barraques que es conservaven a l'Entrada de Fernandet, al Perelló. Ara es conserva la dels contraforts, ja publicada ací, i una altra en molt mal estat (ací la fotografia de google). La plana sencera la teniu ací. Podeu descarregar-la, fent clic ací.

Barraca de l'Anell, Partida de l'Anell (prop del carrer Molí Canyars), Tavernes Blanques

Podeu descarregar la fotografia fent clic ací. Imatge procedent del llibre de Josep L'Escrivà, Les nostres barraques (1976), on apareix en la pàgina213, que teniu ací (podeu descarregar la plana fent clic ací).

L'Escrivà diu:
Situada a Tavernes Blanques, partida del "Racó de l'Anell". Es diu així perquè la séquia de Rascanya creua en desnivell amb la de Tormos, formant una corba "en anell".
També informa que la barraca era copropietat de Miquel Sanjosé Díez i Alfred Calabuig Marqués.

Una descripció més àmplia de l'entorn de la barraca es troba en el blog Xirivellà:

Crec que encara no us he informat sobre l’origen d’aquest Racó de l’Horta Nord: El seu nom respon a l’enclavament on es creuen les aigües de les sèquies de Rascanya i de La Font (una sèquia que naix al brollador de Santa Anna, una partida entre Borbotó i Carpesa), aigües que no es barregen, unes per dalt i d’altres per sota, allà on les dos sèquies “s’anellen”. El Racó pertany a l’anomenat administrativament, Pla de Sant Bernat; que a la vegada pren el seu nom per estar al costat del monestir de Sant Miquel del Reis, avui seu de la Biblioteca Valenciana, i allà pel segle XIV, 1381, monestir de l’orde del Císter, anomenat de Sant Bernat de Rascanya.

Són aquestes terres conreades des de temps “immemorials”: Rascanya era una alqueria andalusí, donada per Jaume I a Guillem d’Aguiló, i successives ordes monacals l’ocuparan posteriorment ( cistercencs i jerònims).  La desamortització del segle XIX deixà moltes d’aquestes terres; potser, en mans d’adinerats de la ciutat o antics parcers. De fet, el meu besavi, arribat de Xirivella, ocuparà en renda l’actual alqueria i algunes terres dels voltants, a finals del segle XIX; quan la major part de les cases del  Racó eren barraques.

El treball secular dels nostres avantpassats, ha fet possible una de les millors i més frondoses terres de l’horta de València: sols us diré que el meu avi i altres llauradors de la comarca posseïen una franja de platja a la Patacona, des d’on carrejaven sorra per fer el jas o llit dels porcs a les quadres de l’alqueria (altre dia us parlaré de l’origen de la industria càrnica de Tavernes Blanques); de seguit es renovava eixe llit, que acabava femant els camps. Sols així s’explica una terra tan fina i productiva, única per alguns conreus com la xufa.

Eixe llegat dels nostres avantpassats cal conservar-lo, adaptant-nos als temps actuals i posant en valor uns coneixements, unes terres i uns productes, que poden ajudar-nos a ser un poquet més feliços, gaudint d’una millor harmonia amb la natura què ens envolta.

La barraca ja no existeix. Junt al creuament de la séquia de Rascanya i la séquia de la Font s'ha construït el cementeri de Tavernes Blanques (direcció: Camí Molí Canyars, 1).

Carrer de la Barraca, 162, València

Podeu descarregar la fotografia fent clic ací. Aquesta imatge apareix en el llibre de Josep L'Escrivà, Les nostres barraques (1976). Suposarem que fou realitzada aquell any. Correspon a la mitja barraca que hi havia precisament al carrer de la Barraca, núm. 162 (el número es pot apreciar en la fotografia), i que ja va aparéixer en les entrades d'1 de maig i 3 d'agost de 2014. El full sencer del llibre de l'Escrivà (p. 210) el teniu ací. Podeu descarregar-lo fent clic ací.
 

Barraca de Lladró, Alboraia

Podeu descarregar la imatge fent clic ací. Aquesta fotografia fou publicada en la pàg. 206 del llibre de Josep L'Escrivà, Les nostres barraques (1976). Prendrem la data d'edició del llibre com data de la fotografia. Ell mateix la identifica com una vista lateral de la barraca de Lladró (seria una construcció de la família d'empresaris de la ceràmica), ubicada en l'horta d'Alboraia (vegeu l'entrada de despús-ahir). Ací teniu la plana sencera, que podeu descarregar fent clic ací.

Barraca de Lladró, Alboraia

Podeu descarregar la imatge fent clic ací. Aquesta fotografia fou publicada en la pàg. 205 del llibre de Josep L'Escrivà, Les nostres barraques (1976). Prendrem la data d'edició del llibre com data de la fotografia. Ell mateix la identifica com la barraca de Lladró (seria una construcció de la família d'empresaris de la ceràmica), ubicada en l'horta d'Alboraia. Ací teniu la plana sencera, que podeu descarregar fent clic ací.

Aquesta és l'entrada número 300 d'aquest blog.

Barraca de Bruno, València

Podeu descarregar la imatge fent clic ací. Fotografia publicada per Josep L'Escrivà en el seu llibre Les nostres barraques, p. 203. La identifica com la Barraca de Bruno a València. Ací teniu la plana sencera (que podeu descarregar fent clic ací).

Barraca de Colom, Benetússer

Podeu descarregar la imatge fent clic ací. Fotografia publicada per Josep L'Escrivà en el seu llibre Les nostres barraques, publicat el 1976. Es tracta de la Barraca de Colom, que es trobava, segons L'Escrivà, prop de Benetússer. Era propietat de Josep Gil. La fotografia apareix en la p. 201 del llibre, que teniu ací (la podeu descarregar fent clic ací).

Barraca dels Goris

Podeu descarregar la imatge fent clic ací. Es tracta de la mateixa barraca de l'entrada d'ahir. La fotografia també fou aportada per Josep L'Escrivà en el seu llibre Les nostres barraques (1976), p. 198. Posa les dues fotografies (aquesta i la d'ahir) per mostrar els canvis en la barraca, palesos en la teulada. Data la fotografia en agost de 1976. La pàgina sencera és aquesta (que podeu descarregar fent clic ací).

Barraca dels Goris

Podeu descarregar la imatge fent clic ací. Fotografia aportada per Josep L'Escrivà en el seu llibre Les nostres barraques (1976), p. 198. Ell mateix la identifica com la Barraca dels Goris, propietat de Vicent Ferriols Navarro. Data la fotografia en març de 1975. La pàgina sencera és aquesta (que podeu descarregar fent clic ací).

Barraca de Capot o Barraca del Frare, Forn d'Alcedo

Podeu descarregar la imatge fent clic ací. Fotografia arreplegada en el llibre Les nostres barraques (1976) de Josep L'Escrivà, p. 195, que ell mateix identifica com la Barraca de Capot o Barraca del Frare, propietat de Vicent Soto, i on vivia una dona que deien la Xupa. La ubica en el Forn d'Alcedo. Ací teniu la plana sencera, que podeu descarregar ací.

Barraca de Pòncio, Forn d'Alcedo

Podeu descarregar la fotografia fent clic ací. Aquesta fotografia interior de la barraca, que permet veure la teulada des de dins, apareix en el llibre de Josep L'Escrivà Les nostres barraques (1976), p. 193. Ell mateix la ubica en el Forn d'Alcedo. Ací teniu la plana sencera on apareix (que podeu descarregar fent clic ací).

Barraca del Roget o Barraca del Mos, Carpesa.

Podeu descarregar la imatge fent clic ací. Fotografia d'una barraca de Carpesa (Horta Nord) que apareix en el llibre de Josep L'Escrivà, Les nostres barraques (1976), p. 187, perfectament identificada com la Barraca del Roget o la Barraca del Mos, i propietat de Pasqual Ballester Albert. Ací teniu una reproducció de la plana, que podeu descarregar fent clic ací.

Barraca de Sales, Av. Dr. Tomàs Sala, València

Podeu descarregar la fotografia fent clic ací. Fotografia apareguda en el llibre Les nostres barraques de Josep l'Escrivà, en la p. 179, que podeu descarregar ací.

Josep l'Escrivà dóna com a indicació el Camí del Cementeri de València, encara que la ubicació més exacta és l'actual Av. del Dr. Tomàs Sala, núm. 2, on encara perviuen. Aquestes barraques ja han aparegut algunes vegades al blog. Es caracteritzen perque la façana de la barraca más alta, en la part que dóna a llevant, no és exactament vertical, sinó que té una lleugera inclinació, per la qual cosa la part superior està més eixida que la inferior. Segons l'Escrivà, les barraques eren propietat de Pasqualet el de Sales.
Així s'aprecia en aquesta imatge que ja ha sigut publicada ací:

 

Barraca de "Conilla", Bonrepòs i Mirambell

 Podeu descarregar la fotografia fent clic ací. Fotografia arreplegada en el llibre Les nostres barraques de Josep L'Escrivà (1976). Apareix en la pàgina 175, que es reprodueix a continuació i es pot descarregar ací.

Diu L'Escrivà que a Bonrepòs i Mirambell hi havia unes quaranta barraques. L'any 1971 en quedaven quatre i tres foren enderrocades. En escriure el llibre només hi havia la de la imatge. No ha sigut possible localitzar-la actualment (a Bonrepòs es conserva un carrer de la Barraca), per la qual cosa hem de deduir que també ha sigut enderrocada.

Segons l'Escrivà, la barraca pertanyia al senyor Germà Federna, de mal nom "conilla". Sembla més gran que l'altra barraca de Bonrepòs ja pujada al blog el 17/06/2014, que teniu ací:

Aquesta és l'entrada número 275 d'aquest blog.

Barraca del Tendre, Natzaret

Podeu descarregar la fotografia fent clic ací. Fotografia procedent del llibre de Josep L'Escrivà, Les nostres barraques, 1976. Identifica la barraca, l'anomenada Barraca del Tendre, la ubicació, Natzaret, i el propietari, Josep Burgos. La fotografia es troba en la p. 173 del llibre, que teniu ací (podeu descarregar-la fent clic ací):