El Cabanyal-Canyamelar, 1930

Podeu descarregar la imatge fent clic ací. Imatge de les barraques del Cabanyal, datada el 1930. Fotografia de la col·lecció de Rafael Solaz, proporcionada per Ángel Martínez.

Podeu descarregar la imatge fent clic ací. Imatge procedent de l'Arxiu de Rafael Solaz, feta pública al blog Valencia en Blanco y Negro de J. Cob (ací). No està ubicada, encara que està datada el 1958.

Barraques de l'Eixample

Podeu descarregar la imatge fent clic ací. Aquesta magnífica fotografia (aparentment acolorida) fou també publicada en el diari Levante, el 5 de febrer de 2015, i pertany, com la d'ahir, a l'arxiu de Rafael Solaz. Està datada també ca. 1863. És també una fotografia extraordinària, anterior a l'enderrocament de les muralles de la ciutat, que es veuen en la imatge. Pensem que el fotògraf s'ha desplaçat més cap a ponent i ha canviat l'angle respecte de la fotografia d'ahir, amb dirigint la càmera més cap a llevant (cap a Mont-olivet). De tota manera, el fotògraf també estaria ubicat aproximadament en els actuals carrers Mossén Femades o Llúria. Per als mapes en detall de la zona podeu veure l'entrada d'ahir. Pel que fa a la datació, mantindre la mateixa d'ahir, entre 1857 i 1865.

Ací teniu una ampliació de la fotografia, amb el detall de les barraques, que podeu descarregar ací.

Barraques carrer Pizarro
Barraques carrer Félix Pizcueta, ca. 1863
L'Eixample de València

Podeu descarregar la imatge fent clic ací. Aquesta magnífica fotografia pertany a l'arxiu de Rafael Solaz i fou publicada per Levante el dia 5 de febrer de 2015). És una fotografia extraordinària, anterior a l'enderrocament de les muralles de la ciutat, que es veuen en la imatge. Datada, segons el diari, ca. 1863. El fotògraf està ubicat aproximadament als actuals carrers Mossén Femades o Llúria i enfoca al campanar de Sant Valeri i el poble de Russafa. En primer terme hi ha un hort, amb una construcció a la esquerra que podria ser la que estava a l'eixida de la séquia de Na Rovella de la ciutat. L'hort i aquestes construccions han de correspondre a les que es veuen en el mapa de 1831, del qual teniu ací un fragment (que podeu descarregar ací).

 En el mapa següent, elaborat a partir de la Rememberteka (una aplicació de Google Earth elaborada per Xavier Oms) es pot veure una superposició del mapa anterior sobre la fotografia aèria actual de la ciutat (podeu descarregar la imatge ací).

En aquesta imatge hem marcat la línia entre l'eventual posició del fotògraf i el campanar de Sant Valeri, les línies del angle de la fotografia i dos cercles verds que corresponen a eventuals ubicacions de les barraques fotografiades (encara que és molt difícil establir-ho amb precisió). Heus ací una ampliació de la fotografia, amb la indicació de les barraques (podeu descarregar la imatge ací).

Suposem que aquestes barraques estarien pròximes a la séquia de Na Rovella. Les de l'esquerra, aproximadament per l'actual carrer Pizarro i les de la dreta per l'actual carrer Félix Pizcueta, ubicacions molt generals.

Barraca número 5, març de 1953

Podeu descarregar la imatge fent clic ací. Fotografia d'una barraca, d'ubicació desconeguda, que té el número 5. Està datada el març de 1953. La fotografia pertany a l'arxiu del bibliòfil Rafael Solaz (més informació ací i ací).

Amb aquesta entrada, aquest blog ha arribat al seu primer any d'existència. Moltes gràcies a totes les persones que han aportat fotografies o l'han visitat. Per celebrar-ho, afegirem dues fotografies panoràmiques. Les fotografies procedeixen del web de l'Arxiu de la Família d'Enrico Pezzi (http://www.enricopezzi.it), aviador i general italià (wikipèdia ací), que sobrevolà la ciutat de València el 30 de març de 1939, val a dir, un dia abans de la fi de la Guerra Civil. En la part superior de les dues fotografies s'aprecia bé la proliferació d'habitatges, molts d'ells barraques, a l'horta septentrional de la ciutat de València. Podeu descarregar les fotografies fent clic ací i ací.

Av. Blasco Ibáñez, 14, València

Podeu descarregar la fotografia fent clic ací. Fotografia de Martín Vidal Romero (n. 1872), el qual fou el patriarca d'una nissaga d'importants fotògrafs valencians, algunes fotos dels quals, corresponents a l'Arxiu de Luis Vidal, estan arreplegades al llibre Historia Gráfica de Valencia, dirigida per José Aleixandre i editada per Prensa Valenciana.

La barraca que es veu en la fotografia ha sigut localitzada per Ángel Martínez. La porta de pedra estava junt a la séquia de Mestalla. Es pot endevinar un pontet endavant de la porta, junt a la Volta del Rossinyol. Açò correspon a l'actual Avinguda de Blasco Ibáñez, número 14 (on és la Clínica Quirón). Per avalar aquesta localització podem recórrer al blog La valencia desparecida d'Ángel Martínez, on trobem aquesta magnífica fotografia, on no es veu la barraca però sí la torre del Palau de la Comtessa de Ripalda.

 

Fotografia de 1922, procedent de l'Arxiu de Rafael Solaz, publicada per Ángel Martínez. Podeu descarregar la imatge fent clic ací.

El mateix Ángel Martínez ha fet una foto que reprodueix la ubicació de l'antiga de 1922 (podeu descarregar la fotografia fent clic ací).

Podeu descarregar la fotografia fent clic ací. Magnífica fotografia procedent de l'Arxiu de Rafael Solaz, important investigador de València (web ací). Està catalogada com "Barracas en el Camino de Pinedo, ca. 1870". Pensem que la fotografia és posterior a 1870 (any de les fotografies de Laurent, per exemple), encara que mantindrem la datació ca. 1870.

L'agraïment d'aquest blog respecte de la recerca i les generoses aportacions de Rafael Solaz.

Camí de Pinedo

Podeu descarregar la fotografia fent clic ací. Una ampliació del carro, ací; una ampliació del xiquet amorrat a la séquia, ací.

Fotografia d'una barraca en el camí de Pinedo, datada l'any 1922, conservada en l'arxiu personal de Rafael Solaz, publicada en http://www.vlcnoticias.com/en-el-antiguo-camino-a-pinedo-barraca-acequia-y-vida A continuació copie l'article de Rafael Solaz.

La fotografia permet veure un contrafort junt a la porta. També la construccio lateral (darrere del carro) sembla un altre contrafort.

En el antiguo camino a Pinedo. Barraca, acequia y vida

Por Rafael Solaz, el 4 de setiembre de 2013

La fotografía adjunta de 1922 nos trae el recuerdo de un lugar idílico. Al dorso de la imagen pone “Barraca en el camino a Pinedo”. No tenemos constancia de la acequia que se aprecia pero tal vez se trate de la del Comú de Momperol que transcurría junto al camino del Salinar atravesando el actual camino de Pinedo. Recordemos la toponimia del lugar, todo un discurrir entre barracas y alquerías en la jurisdicción de La Punta. Caminos del Pou, Caminot, del Roig y del Fiscal, las barracas de Caruana, de Angeleta, Casa del Ricó, del Sabateret, del Escolapio o Casa Pancha, junto a otras alquerías de Tamargo, Gales, del Coixo, Serrano, Simó el Francés, Lorenzo el Burro, Romance, Fermín, Boro, Colero… y otras tantas agrupadas en un área de aproximadamente un kilometro. 

El Camino dels Roigs atravesaba la acequia. En el citado barrio de La Punta se hallaba la senda dels Sabaters, Casa del Frare, de Camilo, Siurana, Pipa, del General… más arriba la senda dels Vivons frente a la casa del Reyet y a la entrada de Martinot. / Tampoco tenemos constancia de la barraca que se aprecia en la fotografía, pero sí queremos describir ese momento mágico, auténtico de huerta. La mujer del cántaro mira a la cámara como quien espera la eternidad. Viste con amplia falda, quizá de lino o tal vez de arpillera, como los sacos de alfalfa y tabaco. El niño de caña y gorra se inclina en el agua reverenciando el juego, abstraído.

Es invierno. El hombre junto a la puerta, tapado en manta, también mira a la cámara y no se atreve aún a sentarse en esa silla de enea testigo de tanto pasado. El sumiso jamelgo, con su carro, va lleno de huerta, al mando de blusones y gorras manchadas de vida. La mujer del fondo lava en la acequia blusas, faldones y medias; las gorras y los pañuelos de cabeza no se lavan, deben de permanecer en ellos el sudor como signo de la huerta, del esfuerzo, de la acequia.

Un lugar idílico de barraca, carro y silla, de cántaro con asas gastadas, de acequia con puente para el paso de tantos mundos, de cebollas, caracoles, patatas y sol. El agua es la vida que va llena de “cabuts”, “parotets” y anguilas de juego con caña. Camino a Pinedo, al universo de mares, jazmín y agua.