Podeu descarregar la fotografia fent clic ací. Aquesta fotografia, com les anteriors, forma part de l'annex fotogràfic de la memòria "Estudio constructivo de la 'Barraca de la Vega Valenciana' como tema de investigación presentado al tribunal de oposiciones por Víctor Gosalvez Gomez (Arquitecto)", manuscrit presentat en 1915 i editat en 1998 pel Col·legi Territorial d'Arquitectes de València, amb la col·laboració dela Diputació de València i la Universitat Politècnica de València. La fotografia es pot datar ca. 1915.
El text diu:
Barraca en ruinas, de la Vega valenciana. Estructura de la cubierta.

Aquesta fotografia fou emprada en l'article "La barraca valenciana muere", publicat per Enrique Malboysson en la revista Estampa de 19 de febrer de 1929. Heus ací la plana sencera (que podeu descarregar fent clic ací):

Aquest imatge recorda un passatge de La Barraca de Vicente Blasco Ibáñez, quan Batiste i la seua família arriben a la barraca abandonada del Tío Barret.

Vivían en la vieja barraca lo mismo que los náugrafos que se aguantan sobre un buque destrozado: tapando un agujero aquí, apuntalando allá, haciendo verdaderos prodigios para que se sostuviera la techumbre de paja, distribuyendo sus pobres muebles, cuidadosamente fregoteados, en todos los cuartos, que eran antes madriguera de ratones y sabandijas.

(Ed. Prometeo, 1919, p. 83)
 

Podeu descarregar la fotografia fent clic ací. "Barracas de la Vega Valenciana" és el títol que Víctor Gosálvez posa junt a la fotografia anterior, feta per ell mateix. Pertany, com les tres fotografies de les entrades precedents, a l'annex fotogràfic de la memòria "Estudio constructivo de la 'Barraca de la Vega Valenciana' como tema de investigación presentado al tribunal de oposiciones por Víctor Gosalvez Gomez (Arquitecto)", manuscrit editat en 1998 pel Col·legi Territorial d'Arquitectes de València, amb la col·laboració dela Diputació de València i la Universitat Politècnica de València. La fotografia es pot datar ca. 1915. No hi ha informació sobre la ubicació de les barraques fotografiades.

Podeu descarregar la fotografia fent clic ací. Com en el cas de les dues fotografies anteriors, aquesta pertany també a l'annex fotogràfic de la memòria "Estudio constructivo de la 'Barraca de la Vega Valenciana' como tema de investigación presentado al tribunal de oposiciones por Víctor Gosalvez Gomez (Arquitecto)", manuscrit editat en 1998 pel Col·legi Territorial d'Arquitectes de València, amb la col·laboració dela Diputació de València i la Universitat Politècnica de València. La fotografia es pot datar ca. 1915. No hi ha informació sobre la ubicació de les barraques fotografiades, encara que, per la presència d'una llacuna podem especular amb l'entorn de l'Albufera. El text al peu diu:

Barraca en derribo, viéndose su estructura y disposición interior.

Addenda

Com m'explica el filòleg, poeta i especialista en la seda valenciana, Alexandre Bataller, en aquesta fotografia es pot veure bé l'estructura d'andanes per als cucs de seda. Per metonímia, la part, les andanes, donà nom al tot, el pis superior o cambra de la barraca, per la qual cosa s'anomena també andana la part superior d'aquests i altres habitatges.

Podeu descarregar la fotografia fent clic ací. "Barraca en la la Vega Valenciana" és el títol que Víctor Gosálvez posa junt a la fotografia anterior. Com la fotografia d'ahir, aquesta pertany a l'annex fotogràfic de la memòria "Estudio constructivo de la 'Barraca de la Vega Valenciana' como tema de investigación presentado al tribunal de oposiciones por Víctor Gosalvez Gomez (Arquitecto)", manuscrit editat en 1998 pel Col·legi Territorial d'Arquitectes de València, amb la col·laboració dela Diputació de València i la Universitat Politècnica de València. La fotografia es pot datar ca. 1915. No hi ha informació sobre la ubicació de les barraques fotografiades, encara que, per la presència d'una llacuna podem especular amb l'entorn de l'Albufera.

Barraca de la "Palmera"

Podeu descarregar la fotografia fent clic ací. "Barraca de la 'Palmera' en la Vega Valenciana" és el títol que Víctor Gosálvez posa junt a la fotografia anterior en l'annex fotogràfic de la seua memòria "Estudio constructivo de la 'Barraca de la Vega Valenciana' como tema de investigación presentado al tribunal de oposiciones por Víctor Gosalvez Gomez (Arquitecto)", manuscrit editat en 1998 pel Col·legi Territorial d'Arquitectes de València, amb la col·laboració dela Diputació de València i la Universitat Politècnica de València. La fotografia, realitzada per l'autor, podem datar-la ca. 1915.

La fotografia fou emprada també per a la portada de l'edició de 1998 i per al colofó. Ací teniu les imatges, que podeu descarregar respectivament ací i ací.

Una imatge molt semblant a la Barraca de la Palmera es troba en aquest segell, que podeu descarregar ací.

I també en aquests altres segells, amb el mateix dibuix, que podeu descarregar ací.

El Saler, 1953

Podeu descarregar la fotografia fent clic ací. Aquesta fotografia correspon a la mateixa barraca de l'entrada d'ahir, 22 de febrer. Fins i tot està feta des del mateix angle i en un temps molt pròxim a l'anterior. També procedeix del Fons Cuyàs, i ha sigut digitalitzada en la Cartoteca de Catalunya (Institut Cartogràfic de Catalunya). Com en el cas anterior i altres, la fotografia no té data, encara que la datarem en 1953, any que la família Cuyàs va fer més fotografies a València. La denominació El Saler pot correspondre a algun altre indret a l'Albufera.
En aquesta fotografia i la d'ahir es pot apreciar bé allò que s'anomena fer la carena, val a dir, impermeabilitzar el cim de la barraca amb fang pastat (Josep L'Escrivà: Les nostres barraques, p. 298).

El Saler, 1953

Podeu descarregar la fotografia fent clic ací. Fotografia procedent del Fons Cuyàs, digitalitzat en la Cartoteca de Catalunya (Institut Cartogràfic de Catalunya). La fotografia no té data, encara que altres fotografies del mateix fons realitzades a València estan datades en 1953. La barraca té una construcció adjunta. D'aquesta fotografia, la Cartoteca ofereix una segona versió, amb el segell de la institució.

Podeu descarregar-la fent clic ací. La fotografia està ubicada en El Saler. Encara que no podem descartar que la ubicació es referesca a altres llocs de l'Albufera, hem de recordar que El Saler era en temps un agrupament de barraques, com es pot veure en aquest mapa de 1813, del qual he ampliat un detall. Podeu descarregar el mapa i el detall fent clic ací i ací, respectivament

Font: Plan y vista de la Albufera de Valencia / Manuel Fornes, 1813 (Biblioteca Nacional Francesa).

Podeu descarregar-la, fent clic ací (i el dors, ací). Postal, amb el text:
18 - VALENCIA.- Grupo de Cabañas de la huerta

Sense localitzar, ni datar. La postal fou editada per Fototipia Castañeira, Álvarez y Levenfeld, de Madrid.
N'hi ha una altra versió:

Podeu descarregar-la fent clic ací. Està editada per Durá Pérez. El text diu:
39 VALENCIA.- Clásicas Barracas en la Huerta.
Una altra versió, amb més qualitat, ací:

 Podeu descarregar-la fent clic ací.
Amb tipografia cursiva. Hi ha una altra versió amb el mateix text, però amb tipografia recta:

Podeu descarregar-la ací. Apareix editada per Rosendo Palomares, amb l'adreça a Peris y Valero, que fou el nom entre 1899-1913 i 1916-1923 de l'actual carrer de la Pau.

L'Albufera

Podeu descarregar-la, fent clic ací. Al fons es veuen tres barraques, dues a la dreta i una altra a l'esquerra. Es tracta d'un embarcador de l'Albufera, tal vegada d'El Palmar o El Saler.

La fotografia està realitzada per Santiago Ramón y Cajal (1852-1934), qui fou catedràtic a la Facultat de Medicina de la Universitat de València des de desembre de 1883 fins a 1887. En els seus Recuerdos escriu:

"Organizamos una sociedad gastronómico-deportiva, rotulada humorísticamente el Gaster-Club. Los fines de esta reunión de gente de buen humor reducíanse a girar visitas domingueras a los parajes más atrayentes y pintorescos del Reino de Valencia; tomar fotografías de escenas y paisajes interesantes; dar de vez en cuando juego supraintensivo a músculos y pulmones, caminando entre algarrobos, palmitos, pinos y adelfas, y, en fin, saborear la tan suculenta y acreditada paella valenciana."

El nom "Gaster-Club" procedeix del grec "gaster", que vol dir "estómac". Heus ací algunes fotografies del Gaster-Club, que podeu descarregar ací i ací, respectivament.

Les fotografies procedeixen de la pàgina "Cajal en Valencia", dins de la "Colección histórico médica de la Universitat de València" que es troba al seu servidor: www.uv.es.

Podeu descarregar-la fent clic ací. Aquesta fotografia, titulada "Barraca valenciana" i datada cap al 1920, forma part de l'exposició dels fons de la Hispanic Society, titulada "Atesorar España. Fondos fotograficos de la Hispanic Society of America" (2012), que acompanyà la cèlebre mostra dels quadres de la Hispanic Society pintats per J. Sorolla. La fotografia està feta, crec, per Anna M. Christian i no està ubicada. Ací en teniu una altra digitalització.

Procedència de les digitalitzacions: Foro Remember Valencia, entrades 7809, 7898 i 7899 (digitalització: ángel Martínez).

El Cabanyal-Canyamelar

Podeu descarregar-la, fent clic ací. Altra imatge, ací. Targeta postal. Hi ha quatre barraques, tres de la mateixa alçària i una més baixa, i dues construccions més, tal vegada cebers. Correspon a la mateixa sèrie de barraques que les entrades dels dies 27 i 28 de desembre de 2013 i 10 i 11 de gener de 2014, com es pot apreciar al diagrama.

Podeu descarregar el diagrama, fent clic ací.

Podeu descarregar la fotografia fent clic ací. Una altra, ací. Aquesta fotografia, atribuïda a Schmelz, fou publicada per la revista La Esfera, editada a Madrid. Aparegué al número 835, de l'any XVII, amb data 4 de gener de 1930, en la plana 50, en un reportatge, signat per Santiago Herrera, titulado "La ruta de España" (amb fotografies de Segòvia, Àvila, Sigüenza, Ciudad Real, Vigo, etc., generalment d'autors distints i possiblement procedents de postals). Ací teniu la plana de la fotografia, que podeu descarregar fent clic ací.

No hi ha elements per poder ubicar la barraca, perquè l'article no en parla i el peu "Calle [sic] de barracas, en la huerta" no n'aporta informació. Pel que fa a la datació, la fotografia estaria feta en 1929 o abans. A destacar la fila de carabasses sobre la porta.
De l'autor de la fotografia, Ricardo Schmelz von Hecht, hem pogut averiguar algunes coses. D'origen polonés, va contraure matrimoni amb Piedad de Franchy, filla d'un terratinent canari. Visqueren a Madrid. Després d'un costós procés, el papa Pius XI va disoldre el matrimoni en 1926. En octubre de 1929 va contraure novament matrimoni amb Ángeles Verdugo Landi, filla de Francisco Verdugo, qui era el director de La Esfera en l'època de la publicació de la fotografia de les barraques A més de les seues aportacions a la revista, Schmerz fou director de l'empresa "Hermes 1928", que elaborava informes comercials sobre Espanya (probablement catàlegs il·lustrats). No podem descartar que l'autor real de la fotografia de les barraques no fora Schmelz, sinó que aquest més bé fora un periodista de la revista que il·lustrava els articles amb imatges precedents.

El Cabanyal-Canyamelar

Podeu descarregar la fotografia fent clic ací. Aquesta fotografia (10,2 x 17,1 cm), com les dues anteriors, està realitzada per Josep Danés i Torràs. Està dipositada en l'Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya (AFCEC), on té la referència AFCEC_EMC_X_7596. La fotografia fou facilitada a CEC en 1926, per la qual cosa és anterior. Com en el cas d'altres fotografies de Danés i Torràs fetes a València, hem pogut comprovar que la data de dipòsit és molt posterior a la realització de la fotografia. Per això, mantindré ací la mateixa datació que les ja presentades, ca. 1906.
Com en el cas de les dues fotografies anteriors, l'autor està muntat en el tren Barcelona-València i fotografia per la finestra les barraques de l'horta d'Alboraia i l'accés a València pel Cabanyal-Canyamelar que hi havia a la dreta de la marxa (en direcció a ponent). S'hi pot apreciar el lleuger moviment en la imatge en els camps del primer plànol. Per això, la fotografia d'ahir estava ubicada a Alboraia i aquesta, catalogada com feta al Cabanyal, està més pròxima a València.

Addenda: Aquesta entrada està esmenada en l'entrada del 17 de maig de 2015.

Alboraia

Podeu descarregar la fotografia fent clic ací. Aquesta fotografia (10,7 x 15,9 cm), com la d'ahir, està realitzada per Josep Danés i Torràs. Està dipositada en l'Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya (AFCEC), on té la referència AFCEC_EMC_X_7597. La fotografia fou facilitada a CEC en 1926, per la qual cosa és anterior. Com en el cas d'altres fotografies de Danés i Torràs fetes a València, hem pogut comprovar que la data de dipòsit és molt posterior a la realització de la fotografia. Per això, mantindré ací la mateixa datació que les ja presentades, ca. 1906.
El fotògraf està muntat en el tren Barcelona-València i fotografia per la finestra les barraques de l'horta d'Alboraia i l'accés a València pel Cabanyal que hi havia a la dreta de la marxa (en direcció a ponent). S'hi pot apreciar el lleuger moviment en la imatge. Per això, la fotografia d'ahir estava ubicada a Alboraia i la de demà ho està al Cabanyal. Aquesta, per la baixa densitat de les construccions, considerarem que està també a Alboraia.

Addenda: Són les mateixes barraques que les del post següent i que les barraques de la gropa d'Alboraia, que han estat identificades com Barraques del Vell (vegeu més endavant)

Cases del Magistre (Alboraia), 1929

Podeu descarregar la fotografia fent clic ací. Aquesta fotografia (9,2 x 16,9 cm), realitzada peor Josep Danés i Torràs en l'any 1929, està dipositada en l'Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya (AFCEC), on té la referència AFCEC_EMC_X_7592. Du un títol erroni (probablement per una mala lectura del catalogador):

Vista general d'unes cases a Manxitre
No és "Manxitre", sinó "Magistre", una zona al nord de València, en el camp d'Alboraia.

Ací teniu un plànol de 1883 de la zona, on s'hi pot apreciar la via ferroviària, l'alqueria i la séquia del Magistre ("Machistre") i altres construccions.

Podeu descarregar el plànol ací. la Com que la fotografia està lleugerament moguda, podem deduir que està realitzada des del mateix tren en moviment.

Addenda Han estat identificades com les Barraques del Vell (vegeu etiquetes).

Camí de Pinedo

Podeu descarregar la fotografia fent clic ací. Una ampliació del carro, ací; una ampliació del xiquet amorrat a la séquia, ací.

Fotografia d'una barraca en el camí de Pinedo, datada l'any 1922, conservada en l'arxiu personal de Rafael Solaz, publicada en http://www.vlcnoticias.com/en-el-antiguo-camino-a-pinedo-barraca-acequia-y-vida A continuació copie l'article de Rafael Solaz.

La fotografia permet veure un contrafort junt a la porta. També la construccio lateral (darrere del carro) sembla un altre contrafort.

En el antiguo camino a Pinedo. Barraca, acequia y vida

Por Rafael Solaz, el 4 de setiembre de 2013

La fotografía adjunta de 1922 nos trae el recuerdo de un lugar idílico. Al dorso de la imagen pone “Barraca en el camino a Pinedo”. No tenemos constancia de la acequia que se aprecia pero tal vez se trate de la del Comú de Momperol que transcurría junto al camino del Salinar atravesando el actual camino de Pinedo. Recordemos la toponimia del lugar, todo un discurrir entre barracas y alquerías en la jurisdicción de La Punta. Caminos del Pou, Caminot, del Roig y del Fiscal, las barracas de Caruana, de Angeleta, Casa del Ricó, del Sabateret, del Escolapio o Casa Pancha, junto a otras alquerías de Tamargo, Gales, del Coixo, Serrano, Simó el Francés, Lorenzo el Burro, Romance, Fermín, Boro, Colero… y otras tantas agrupadas en un área de aproximadamente un kilometro. 

El Camino dels Roigs atravesaba la acequia. En el citado barrio de La Punta se hallaba la senda dels Sabaters, Casa del Frare, de Camilo, Siurana, Pipa, del General… más arriba la senda dels Vivons frente a la casa del Reyet y a la entrada de Martinot. / Tampoco tenemos constancia de la barraca que se aprecia en la fotografía, pero sí queremos describir ese momento mágico, auténtico de huerta. La mujer del cántaro mira a la cámara como quien espera la eternidad. Viste con amplia falda, quizá de lino o tal vez de arpillera, como los sacos de alfalfa y tabaco. El niño de caña y gorra se inclina en el agua reverenciando el juego, abstraído.

Es invierno. El hombre junto a la puerta, tapado en manta, también mira a la cámara y no se atreve aún a sentarse en esa silla de enea testigo de tanto pasado. El sumiso jamelgo, con su carro, va lleno de huerta, al mando de blusones y gorras manchadas de vida. La mujer del fondo lava en la acequia blusas, faldones y medias; las gorras y los pañuelos de cabeza no se lavan, deben de permanecer en ellos el sudor como signo de la huerta, del esfuerzo, de la acequia.

Un lugar idílico de barraca, carro y silla, de cántaro con asas gastadas, de acequia con puente para el paso de tantos mundos, de cebollas, caracoles, patatas y sol. El agua es la vida que va llena de “cabuts”, “parotets” y anguilas de juego con caña. Camino a Pinedo, al universo de mares, jazmín y agua.

Podeu descarregar la imatge fent clic ací. Malgrat la baixa qualitat de la imatge (i de la seua digitalització), arreplegue aquesta fotografia de premsa perquè presenta una inhabitual perspectiva lateral de la barraca. S'hi poden veure una porta i una finestra i dues persones assegudes a l'ombra de l'arbre. No hi ha indicacions sobre la ubicació.

La fotografia fou publicada en Heraldo de Madrid, any XLI, núm. 14201, de 7 d'agost de 1931, p. 13, en la secció "turismo". La imatge, que dataré ca. 1931, encapçala un article amb el títol "España pintoresca. Valencia y sus típicas barracas". Tant l'article com la fotografia són anònims. Ací teniu una imatge de la plana sencera i el detall de l'article. Podeu descarregar les imatges de la plana i el text ací i ací, respectivament.

L

El text procedeix de l'hemeroteca digital de la Biblioteca Nacional.

Aquesta és l'entrada 50a d'aquest blog.

Addenda

Després de la publicació d'aquesta entrada, he localitzat una postal que és la font de la fotografia de la premsa. És aquesta postal:

Podeu descarregar-la fent clic ací. El text és:

Barraca Valenciana

Té el número 2312 de l'editorial Unique de Madrid.

El dors és:

Podeu descarregar el dors fent clic ací.

Podeu descarregar la imatge en format jpg, fent clic ací  i en format pdf, ací. Es tracta d'una fotografia acolorida, publicada com a portada de la revista Mundo Gráfico, de 29 de setembre de 1920, on es pot veure una barraca alta darrere de la cantant Nirma, amb vestit valencià (que probablement fou retratada en estudi i superposada al fons). En aquests anys, Mundo Gráfico incloïa freqüentment en les seues portades artistes o cantants amb vestits típics. Ací és tracta de la "bella cancionista" Nirma, que era una "cancionista a transformación", val a dir, una cantant que feia servir un vestit distint en cada cançó, per tal d'ambientar-la.

En la revista, no hi ha més indicacions sobre la barraca fotografiada, encara que podem suposar que fou fotografiada ca. 1920. 

L'autor de la fotografia és Calvache, probablement Diego Calvache, encara que podia tractar-se d'un dels seus germans José o Antonio, o del pare dels tres anomenat també Diego, tots ells dedicats a la fotografia, que desenvoluparen la professió a Madrid. Fins i tot, Calvache podria tractar-se de l'autor de la fotografia a Nirma i no del fotògraf de la barraca del fons.

València, Avinguda Gaspar Aguilar, 32 aprox.

Aquesta fotografia, que podeu descarregar fent clic ací, mostra la intersecció de la via del trenet, que circulava per l'actual carrer Jaume Beltran, amb l'avinguda Gaspar Aguilar, coneguda popularment com Camí del Cementeri. Està realitzada cap als anys vint del segle passat. S'hi poden veure algunes construccions que estan realitzant-se i que no estan arreplegades al mapa publicat en 1925 (vegeu infra), per la qual cosa podem datar la fotografia ca. 1925. Com es pot apreciar en l'ampliació, al mig de la fotografia, més o menys on ara és el número 32 de l'avinguda Gaspar Aguilar, hi ha una barraca o, potser, dues (una davant i una altra darrere).

Podeu descarregar l'ampliació fent clic ací. La ubicació ha estat indicada en aquest mapa de 1925:

Podeu descarregar el mapa, ací. A continuació s'inclouen la imatge aèria actual de la zona i una fotografia des de la mateixa ubicació que la fotografia antiga (on el punt de vista baix i la construcció d'edificis actuals impedeixen la visió del lloc on es trobava la barraca), que podeu descarregar ací i ací, respectivament.

Referències.-

La fotografia de la barraca forma part de la col·lecció d'Enrique Ibáñez. Fou publicada en  el blog "La Valencia desaparecida" (entrada del 28 de setembre de 2012) d'Ángel Martínez i en el foro Remember València. La fotografia aèria està manllevada de google maps; la imatge des de la mateixa ubicació és obra d'Àngel Martínez i es troba en l'entrada esmentada del seu blog.

Podeu descarregar-la fent clic ací. Altra imatge, ací i ací. Postal amb gropa valenciana, com les tres imatges anteriors, i fragment de barraca al costat dret. Edició de A. Subirats Casanovas (Valencia).

Podem ubicar la barraca a Alboraia, per la inscripció de l'ornament del cavall.

Una altra postal que representa una gropa valenciana amb un fragment de barraca. Podeu descarregar-la fent clic ací. Una altra imatge, ací.

Gropa valenciana, amb barraca al fons. Podeu descarregar-la fent clic ací. Altres imatges ací, ací i ací.

Postal datada en 1955. Editada per J.D.P. [José Durá Pérez] València, amb el núm. 180.

Podeu descarregar-la fent clic ací. Fotografia de José Ortiz Echagüe, feta amb el procediment del paper carbó o carbó "fresson". La fotografia reproduïda està dipositada en el Museo del Traje. Centro de Investigación del Patrimonio Etnológico. Inventari: FD00041. que podem datar abans de 1933, data de la seua primera publicació. La imatge següent correspon a l'edició de 1953.

Podeu descarregar-la fent clic ací.
Bibliografia:
José Ortiz Echagüe en las colecciones del Museo Nacional de Antropología. 2002. 259.
Ortiz Echagüe, José: Tipos y trajes de España. 1933. 88. Jinetes valencianos.
Ortiz Echagüe, José: España. Tipos y trajes. 1950. 191. Valencia. Grupa valenciana.
Ortiz Echagüe, José: España I. Tipos y trajes. 1953. 212. Valencia. Grupa valenciana.

El Saler

Podeu descarregar-la fent clic ací.

Es tracta de les anomenades barraques de Montoliu, que es trobaven al Saler, amb una construcció auxiliar, molt possiblement una cuina.

Fotografia realitzada per Francesc Blasi i Vallespinosa (1872-1951), datada aproximadament el 1917, que és la data d'altres fotografies del mateix autor fetes a la ciutat de València (Catedral, Palau del Marquès de Dues Aigües, Catedral, Pont del Mar, Pont del Real, etc.).

La fotografia es conserva a l'Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya (AFCEC). És una fotografia estereoscòpica, de 6 x 13 cm. Té l'identificador: AFCEC_BLASI_X_06486 i el títol:

València. Barraques d'Allentera
És una errada de lectura, perquè allò que hi ha escrit al negatiu (com s'hi pot veure) és :
València. Albufera [no Allentera]. Barraques.

El títol de l'AFCEC és:

Dones en un porxo davant d'unes barraques a l'albufera de València.

Amb les dues imatges es pot composar un altra amb més amplària, que podeu descarregar fent clic ací.