Podeu descarregar-la, fent clic ací. La fotografia fou publicada en el Foro Remember València, pel membre "Valentinus", el 30 de maig de 2007, entrada 1323 (enllaç ací). El mateix membre comenta: "Os dejo esta foto de alrededor de 1950 de un amigo fotografiado junto a
su padre en el Camino del Cabañal, concretamente a la altura de lo que
hoy es Blasco Ibañez frente al Colegio Mayor Luis Lives. La olivera que hoy en dia se conserva en el seto central de Blasco Ibañez frente al mencionado colegio estaba frente a su casa [...] [La casa] era conocida como Alqueria de Les Creus y estaba situada a la izquierda de la foto."
Amb aquestes indicacions, podem ubicar les barraques fotografiades en la fotografia aèria de 1944, on es veu la barraca a la vora del Camí del Cabanyal.
Podeu descarregar la fotografia aèria de 1944 fent clic ací. En la fotografia es poden veure les barraques (1), una alqueria (2), el camp del futbol de Mestalla (3) i el carrer Misser Mascó (4). La vista aèria actual és:
Podeu descarregar la fotografia, procedent de google maps, fent clic ací.
La fotografia recorda vivament un fragment de Coral romput, poema de Vicent Andrés Estellés, que copie a continuació.
Tot el dia caçant amb el pare, aquell dia
terrible de ponent. I els pins de Porta-Coeli.
I el barranc. Tot el dia anant amunt i avall
pare i fill. Tot el dia terrible de ponent.
I enllà els forns de la calç. I el pa que, pel ponent,
punxava en les genives, feia mal en la llengua.
L'aire, com unes flames, se't ficava pels nassos
i et bullia el cervell pegant colps contra els ossos
del crani, tot el dia, i els ulls et feien mal,
semblava que volien eixir-se-te'n els ossos
de la cara. I tenies unes ganes enormes
d'orinar i orinaves quatre gotes a penes.
Una gota d'orí persistia en un jonc
fent-lo vibrar primer i vinclant-lo després.
I la gota era un lloc de besllums on el sol
insistia, insistia, es feia quasi gràvid.
El fill seguint al pare, tot el dia, caçant.
La il·lusió del pare, el silenci dels dos
acostant-se a una mata, i la pedra llançada
a la mata, i l'espera, i altra vegada amunt
i avall. Les espardenyes desventrades, desfetes.
I aquell dolor de cap. I la set. I el ponent.
Totes les cames plenes d'esgarranys i de pols.
I el tren. I el fill dormint contra el muscle del pare.
I la mà gran del pare, aspra i suau i trèmula,
aclarint els cabells desordenats del fill.
El silenci del pare que no havia caçat
res, els dos en silenci, el fill dormint, el pare
callat, tornant a casa, i el fill mirant el pare:
"L'alcaravà, jo crec que l'ha tocat d'una ala..."
I el silenci del pare que havia fracassat
davant el fill, i el fill amb una obscura pena.
Podeu descarregar la fotografia aèria de 1944 fent clic ací. En la fotografia es poden veure les barraques (1), una alqueria (2), el camp del futbol de Mestalla (3) i el carrer Misser Mascó (4). La vista aèria actual és:
La fotografia recorda vivament un fragment de Coral romput, poema de Vicent Andrés Estellés, que copie a continuació.
Tot el dia caçant amb el pare, aquell dia
terrible de ponent. I els pins de Porta-Coeli.
I el barranc. Tot el dia anant amunt i avall
pare i fill. Tot el dia terrible de ponent.
I enllà els forns de la calç. I el pa que, pel ponent,
punxava en les genives, feia mal en la llengua.
L'aire, com unes flames, se't ficava pels nassos
i et bullia el cervell pegant colps contra els ossos
del crani, tot el dia, i els ulls et feien mal,
semblava que volien eixir-se-te'n els ossos
de la cara. I tenies unes ganes enormes
d'orinar i orinaves quatre gotes a penes.
Una gota d'orí persistia en un jonc
fent-lo vibrar primer i vinclant-lo després.
I la gota era un lloc de besllums on el sol
insistia, insistia, es feia quasi gràvid.
El fill seguint al pare, tot el dia, caçant.
La il·lusió del pare, el silenci dels dos
acostant-se a una mata, i la pedra llançada
a la mata, i l'espera, i altra vegada amunt
i avall. Les espardenyes desventrades, desfetes.
I aquell dolor de cap. I la set. I el ponent.
Totes les cames plenes d'esgarranys i de pols.
I el tren. I el fill dormint contra el muscle del pare.
I la mà gran del pare, aspra i suau i trèmula,
aclarint els cabells desordenats del fill.
El silenci del pare que no havia caçat
res, els dos en silenci, el fill dormint, el pare
callat, tornant a casa, i el fill mirant el pare:
"L'alcaravà, jo crec que l'ha tocat d'una ala..."
I el silenci del pare que havia fracassat
davant el fill, i el fill amb una obscura pena.
Addenda
Encara que la barraca sembla ben ubicada, l'alqueria que indicava el testimoni no era l'Alqueria de les Creus, que es trobava més al nord, en passar el Camí de Trànsits. Vegeu ací.
Encara que la barraca sembla ben ubicada, l'alqueria que indicava el testimoni no era l'Alqueria de les Creus, que es trobava més al nord, en passar el Camí de Trànsits. Vegeu ací.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada