Barraca de Comes
1978
Podeu descarregar la imatge fent clic ací. Fotografia pujada al Foro Remember València I, en l'entrada 23000, i aportada al blog per Ángel Martínez.
Aquesta Barraca de Comes no s'ha de confondre amb una altra barraca homònima que hi hagué a Torrent. Sobre aquesta i altres barraques de Torrent, copiem aquest llarg fragment del llibre:
Adrià Besó Ros:
Arquitectures rurals disperses en el paisatge agrari de Torrent. València:
Fundació Caja del Mediterráneo; Diputació de València, 1995, pp. 68-70
Disponible en:
BARRAQUES
La barraca constitueix, sense cap dubte, una tipologia arquitectònica de les més antigues i
representatives de les hortes que es localitzen a les terres de la
desembocadura d'alguns rius valencians. És freqüent trobar-les a la Ribera, Baix
Segura, i sobretot a l'horta del Túria que s'estén al voltant de la ciutat de
València. Encara que la memòria dels vells llauradors de Torrent no record e la
presència de barraques a l'horta d'aquest poble, en un principi no descartarem
la hipòtesi de la seua presència. La consulta de la documentació ens va confirmar
l'existència d'un escàs nombre de barraques disperses per l'horta de Torrent.
Alguns historiadors locals que han consultat els llibres capbreus de
l'Encomanda de Torrent dels segles XVI i XVII per la realització d'interessants
estudis sobre l'estructura de la propietat rústica, han trobat algunes referències
pel que fa a la presència de barraques a algunes parcel·les de l'horta[1].
També la sèrie de llibres de matrícula parroquial que es conserva a l'arxiu de
la parròquia de la Assumpció de Torrent, que comprén de 1756 a 1840 faltant
alguns anys intermitjos, és un a altra font que dóna constància de l'existència
d'aquestes construccions. A les pàgines finals de cada llibre apareix una
relació dels habitatges dispersos dins la jurisdicció parroquial: alqueries,
masos, corrals, i algunes barraques. A més aporten el nom de l'edifici -Barraca
del Llop- i els noms de les ànimes de comunió que hi habitaven. Tanmateix,
l'absència d'uns criteris unificats per la confecció d'aquests censos dificulta
d'alguna manera l'aprofitament de la informació que aporten i impedeix
realitzar un seguiment complet de l'edifici durant els anys que abasta la
sèrie. Però si que ens permet extraure unes conclusions de manera general. El
nombre de barraques aparegut és prou escàs, doncs l'any que més barraques hi ha
habitades en són cinc, coincidint als anys finals del segle XVIII. Açò suposa
la presència d'un reduït nombre d'edificacions en relació a la superfície d'horta
cultivada si ho comparem amb les terres de la capital. Sens dubte açò és un
reflex més del caràcter marginal de l'horta de Torrent. Aquestes barraques són
habitatges permanents on els llauradors i les seues famílies residien junt a
les terres que treballaven, fet que les diferencia de les construccions per a
l'estada temporal que apareixen al secà. Aquesta població dispersa es justifica
per la constant cura i atenció que requereixen les terres d'horta, el que
obliga als llauradors a seguir més prop el desenvolupament dels seus cultius.
Hem constatat mitjançant els llibres de matrícula parroquial que cada cert
període de temps aquestes barraques canviaven d' habitants. Aquesta circumstància
ens du a pensar que hi serien cedides en arrendament juntament amb un conjunt
de terres, fet que no és gens estrany tenint en compte que la majoria de les
terres d'horta estaven en mans de classes rendistes i eren cedides a altres
persones per a la seua explotació. Algunes de les barraques estaven integrades
dins d'altres unitats d'explotació de major tamany com ara les alqueries. Als
llibres de matrícula parroquial comprovem com uns anys els habitants apareixen
inscrits a l'alqueria i no apareix cap menció de les barraques, mentre que
altres ho fan a les barraques. També entre la documentació de l'arxiu de l'alqueria del Ràfol es conserven alguns contractes d'arrendament de barraques propietat
dels marquesos de la Romana. Els topònims que empren els llibres de matrícula
parroquial fan referència al cognom del cap de família que hi habita -Barraca
de Comes, Barraca de Pampló-. Per aquest motiu al canviar d'ocupants hi pren el
cognom de la nova família. Altres vegades s'empra el nom de la partida on
s'alça -Barraca del Llop , Canyada de Morella- i també el malnom dels seus
habitants o propietaris -Barraca de Badriola-. En aquest últim cas el topònim
de la barraca roman invariable al llarg de tota la sèrie. La documentació
disponible ens silencia qualsevol tret arquitectònic d'aquests edificis.
Tanmateix sabem alguna cosa pel que fa als materials emprats en la seua construcció,
doncs a un document de l'any 1812 s'arrenden unes terres amb «una barraca de barro
y paxas»[2], Açò ens indueix a pensar que es tracta de tipologies similars a
les presents a l'horta de València, tenint en compte la relació i el contacte existent entre els pobles de la
mateixa comarca. A l'actualitat no es conserva cap testimoni material d'aquestes
edificacions que ens possibilite fer el seu estudi particular. Per això,
acceptant la relació existent amb les barraques de l'horta de València, remetem
a la bibliografia ja publicada per poder conèixer aquesta tipologia més detalladament.
[1] Pérez Medina,
T. V. (1985): “Aproximación a la estructura agraria del señorio valenciano. La
encomienda hospitalaria de Torrent y Picanya ( 1570-1650)”, Torrens, 4. p. 55
-183.
[2] Arxiu del Mas
del Ràfol. Document sense catalogar.
