La barraca valenciana és un habitatge en extinció. Ja no se'n fan de noves. L'objectiu d'aquest blog és arreplegar i classificar fotografies de barraques valencianes i, quan siga possible, localitzar les barraques fotografiades.

Si Vosté disposa de fotografies o vol comentar les exposades, pot adreçar-se a: Francesc J. Hernàndez (fjhernan@uv.es), Departament de Sociologia i Antropologia Social de la Universitat de València, o a Jesús Mallón (jemalgui@hotmail.com).

En el projecte d'il·lustrar les barraques col·laboren també Francesc Llorens i Alexandre Bataller.

Aquest blog deu molt a les aportacions dels membres de l'Associació Cultural "Remember València" i molt especialment a Ángel Martínez, Andrés Gimenez i José Luis Bouzas. També a Vicente Muñoz i Rafael Solaz, així com a Juan María Cerdán.

També estem molt agraïts a Fernando Segura i Mari Carmen Dolz, que han aportat fotografies, dibuixos i pintures de barraques, que han fet durant anys.

dimarts, 1 de març de 2016

Barraca de Comes
1978




Podeu descarregar la imatge fent clic ací. Fotografia pujada al Foro Remember València I, en l'entrada 23000, i aportada al blog per Ángel Martínez.

Aquesta Barraca de Comes no s'ha de confondre amb una altra barraca homònima que hi hagué a Torrent. Sobre aquesta i altres barraques de Torrent, copiem aquest llarg fragment del llibre:
Adrià Besó Ros: Arquitectures rurals disperses en el paisatge agrari de Torrent. València: Fundació Caja del Mediterráneo; Diputació de València, 1995, pp. 68-70
Disponible en:

BARRAQUES
La barraca constitueix, sense cap dubte, una tipologia arquitectònica de les més antigues i representatives de les hortes que es localitzen a les terres de la desembocadura d'alguns rius valencians. És freqüent trobar-les a la Ribera, Baix Segura, i sobretot a l'horta del Túria que s'estén al voltant de la ciutat de València. Encara que la memòria dels vells llauradors de Torrent no record e la presència de barraques a l'horta d'aquest poble, en un principi no descartarem la hipòtesi de la seua presència. La consulta de la documentació ens va confirmar l'existència d'un escàs nombre de barraques disperses per l'horta de Torrent. Alguns historiadors locals que han consultat els llibres capbreus de l'Encomanda de Torrent dels segles XVI i XVII per la realització d'interessants estudis sobre l'estructura de la propietat rústica, han trobat algunes referències pel que fa a la presència de barraques a algunes parcel·les de l'horta[1]. També la sèrie de llibres de matrícula parroquial que es conserva a l'arxiu de la parròquia de la Assumpció de Torrent, que comprén de 1756 a 1840 faltant alguns anys intermitjos, és un a altra font que dóna constància de l'existència d'aquestes construccions. A les pàgines finals de cada llibre apareix una relació dels habitatges dispersos dins la jurisdicció parroquial: alqueries, masos, corrals, i algunes barraques. A més aporten el nom de l'edifici -Barraca del Llop- i els noms de les ànimes de comunió que hi habitaven. Tanmateix, l'absència d'uns criteris unificats per la confecció d'aquests censos dificulta d'alguna manera l'aprofitament de la informació que aporten i impedeix realitzar un seguiment complet de l'edifici durant els anys que abasta la sèrie. Però si que ens permet extraure unes conclusions de manera general. El nombre de barraques aparegut és prou escàs, doncs l'any que més barraques hi ha habitades en són cinc, coincidint als anys finals del segle XVIII. Açò suposa la presència d'un reduït nombre d'edificacions en relació a la superfície d'horta cultivada si ho comparem amb les terres de la capital. Sens dubte açò és un reflex més del caràcter marginal de l'horta de Torrent. Aquestes barraques són habitatges permanents on els llauradors i les seues famílies residien junt a les terres que treballaven, fet que les diferencia de les construccions per a l'estada temporal que apareixen al secà. Aquesta població dispersa es justifica per la constant cura i atenció que requereixen les terres d'horta, el que obliga als llauradors a seguir més prop el desenvolupament dels seus cultius. Hem constatat mitjançant els llibres de matrícula parroquial que cada cert període de temps aquestes barraques canviaven d' habitants. Aquesta circumstància ens du a pensar que hi serien cedides en arrendament juntament amb un conjunt de terres, fet que no és gens estrany tenint en compte que la majoria de les terres d'horta estaven en mans de classes rendistes i eren cedides a altres persones per a la seua explotació. Algunes de les barraques estaven integrades dins d'altres unitats d'explotació de major tamany com ara les alqueries. Als llibres de matrícula parroquial comprovem com uns anys els habitants apareixen inscrits a l'alqueria i no apareix cap menció de les barraques, mentre que altres ho fan a les barraques. També entre la documentació de l'arxiu de l'alqueria del Ràfol es conserven alguns contractes d'arrendament de barraques propietat dels marquesos de la Romana. Els topònims que empren els llibres de matrícula parroquial fan referència al cognom del cap de família que hi habita -Barraca de Comes, Barraca de Pampló-. Per aquest motiu al canviar d'ocupants hi pren el cognom de la nova família. Altres vegades s'empra el nom de la partida on s'alça -Barraca del Llop , Canyada de Morella- i també el malnom dels seus habitants o propietaris -Barraca de Badriola-. En aquest últim cas el topònim de la barraca roman invariable al llarg de tota la sèrie. La documentació disponible ens silencia qualsevol tret arquitectònic d'aquests edificis. Tanmateix sabem alguna cosa pel que fa als materials emprats en la seua construcció, doncs a un document de l'any 1812 s'arrenden unes terres amb «una barraca de barro y paxas»[2], Açò ens indueix a pensar que es tracta de tipologies similars a les presents a l'horta de València, tenint en compte la relació i  el contacte existent entre els pobles de la mateixa comarca. A l'actualitat no es conserva cap testimoni material d'aquestes edificacions que ens possibilite fer el seu estudi particular. Per això, acceptant la relació existent amb les barraques de l'horta de València, remetem a la bibliografia ja publicada per poder conèixer aquesta tipologia més detalladament.

[1] Pérez Medina, T. V. (1985): “Aproximación a la estructura agraria del señorio valenciano. La encomienda hospitalaria de Torrent y Picanya ( 1570-1650)”, Torrens, 4. p. 55 -183.
[2] Arxiu del Mas del Ràfol. Document sense catalogar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada