Podeu descarregar la imatge fent clic ací. Altres imatges ací.i  ací.
Postal acolorida, sense ubicació ni datació. Porta el text:
Valencia. Barracas en la Huerta.

Barraques a Sollana

Podeu descarregar la imatge fent clic ací. Fotografia procedent del llibre de Josep L'Escrivà Les nostres barraques (1976), que ell identifica com barraques ubicades a Sollana, junt al canal de l'Albufera.La plana sencera (p. 219), la teniu ací (la podeu descarregar e fent clic ací).

Podeu descarregar la imatge fent clic ací.Targeta postal, sense datació ni ubicació, amb el text:

VALENCIA - Barracas en la Huerta.

Addenda (03/06/2015)

Juan María Cerdán les ha identificades com les Barraques de (cases) de Belenguer, que també teniu en aquesta fotografia:

Barraca de Quintano, El Perelló

Podeu descarregar la imatge fent clic ací. Fotografia arreplegada per Josep L'Escrivà en el seu llibre Les nostres barraques (1976), que ell identifica com la Barraca de Quintano, ubicada al Perelló. Com altres barraques de la zona, presenta els característics contraforts. La plana sencera del llibre de l'Escrivà es reprodueix a continuació (la podeu descarregar fent clic ací).

Podeu descarregar la fotografia fent clic ací. Fotografia publicada en el llibre Valencia en Blanco y Negro, d'editorial Tivoli, p. 218. No té indicació de datació o ubicació.

Entrada de Fernandet, El Perelló

Podeu descarregar la fotografia, fent clic ací. Fotografia proporcionada per Josep L'Escrivà en la plana 215 del seu llibre Les nostres barraques (1976). Informa que és una de les cinc o sis barraques que es conservaven a l'Entrada de Fernandet, al Perelló. Ara es conserva la dels contraforts, ja publicada ací, i una altra en molt mal estat (ací la fotografia de google). La plana sencera la teniu ací. Podeu descarregar-la, fent clic ací.

Barraca de l'Anell, Partida de l'Anell (prop del carrer Molí Canyars), Tavernes Blanques

Podeu descarregar la fotografia fent clic ací. Imatge procedent del llibre de Josep L'Escrivà, Les nostres barraques (1976), on apareix en la pàgina213, que teniu ací (podeu descarregar la plana fent clic ací).

L'Escrivà diu:
Situada a Tavernes Blanques, partida del "Racó de l'Anell". Es diu així perquè la séquia de Rascanya creua en desnivell amb la de Tormos, formant una corba "en anell".
També informa que la barraca era copropietat de Miquel Sanjosé Díez i Alfred Calabuig Marqués.

Una descripció més àmplia de l'entorn de la barraca es troba en el blog Xirivellà:

Crec que encara no us he informat sobre l’origen d’aquest Racó de l’Horta Nord: El seu nom respon a l’enclavament on es creuen les aigües de les sèquies de Rascanya i de La Font (una sèquia que naix al brollador de Santa Anna, una partida entre Borbotó i Carpesa), aigües que no es barregen, unes per dalt i d’altres per sota, allà on les dos sèquies “s’anellen”. El Racó pertany a l’anomenat administrativament, Pla de Sant Bernat; que a la vegada pren el seu nom per estar al costat del monestir de Sant Miquel del Reis, avui seu de la Biblioteca Valenciana, i allà pel segle XIV, 1381, monestir de l’orde del Císter, anomenat de Sant Bernat de Rascanya.

Són aquestes terres conreades des de temps “immemorials”: Rascanya era una alqueria andalusí, donada per Jaume I a Guillem d’Aguiló, i successives ordes monacals l’ocuparan posteriorment ( cistercencs i jerònims).  La desamortització del segle XIX deixà moltes d’aquestes terres; potser, en mans d’adinerats de la ciutat o antics parcers. De fet, el meu besavi, arribat de Xirivella, ocuparà en renda l’actual alqueria i algunes terres dels voltants, a finals del segle XIX; quan la major part de les cases del  Racó eren barraques.

El treball secular dels nostres avantpassats, ha fet possible una de les millors i més frondoses terres de l’horta de València: sols us diré que el meu avi i altres llauradors de la comarca posseïen una franja de platja a la Patacona, des d’on carrejaven sorra per fer el jas o llit dels porcs a les quadres de l’alqueria (altre dia us parlaré de l’origen de la industria càrnica de Tavernes Blanques); de seguit es renovava eixe llit, que acabava femant els camps. Sols així s’explica una terra tan fina i productiva, única per alguns conreus com la xufa.

Eixe llegat dels nostres avantpassats cal conservar-lo, adaptant-nos als temps actuals i posant en valor uns coneixements, unes terres i uns productes, que poden ajudar-nos a ser un poquet més feliços, gaudint d’una millor harmonia amb la natura què ens envolta.

La barraca ja no existeix. Junt al creuament de la séquia de Rascanya i la séquia de la Font s'ha construït el cementeri de Tavernes Blanques (direcció: Camí Molí Canyars, 1).

Carrer de la Barraca, 162, València

Podeu descarregar la fotografia fent clic ací. Aquesta imatge apareix en el llibre de Josep L'Escrivà, Les nostres barraques (1976). Suposarem que fou realitzada aquell any. Correspon a la mitja barraca que hi havia precisament al carrer de la Barraca, núm. 162 (el número es pot apreciar en la fotografia), i que ja va aparéixer en les entrades d'1 de maig i 3 d'agost de 2014. El full sencer del llibre de l'Escrivà (p. 210) el teniu ací. Podeu descarregar-lo fent clic ací.
 

Podeu descarregar la imatge fent clic ací. Magnífica fotografia sense indicació d'ubicació, però datada ca. 1935. Proporcionada per Ángel Martínez de l'arxiu de José Huguet.

Barraca de Lladró, Alboraia

Podeu descarregar la imatge fent clic ací. Aquesta fotografia fou publicada en la pàg. 206 del llibre de Josep L'Escrivà, Les nostres barraques (1976). Prendrem la data d'edició del llibre com data de la fotografia. Ell mateix la identifica com una vista lateral de la barraca de Lladró (seria una construcció de la família d'empresaris de la ceràmica), ubicada en l'horta d'Alboraia (vegeu l'entrada de despús-ahir). Ací teniu la plana sencera, que podeu descarregar fent clic ací.

L'Albufera

Podeu descarregar la imatge fent clic ací. Aquesta fotografia fou publicada en el web de Memòria Digital Catalana i correspon a una imatge estereoscòpica, de l'Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya (AFCEC). No hi ha indicacions sobre ubicació, ni datació, llevat del títol:
Barraques valencianes a prop de l'Albufera.

Barraca de Lladró, Alboraia

Podeu descarregar la imatge fent clic ací. Aquesta fotografia fou publicada en la pàg. 205 del llibre de Josep L'Escrivà, Les nostres barraques (1976). Prendrem la data d'edició del llibre com data de la fotografia. Ell mateix la identifica com la barraca de Lladró (seria una construcció de la família d'empresaris de la ceràmica), ubicada en l'horta d'Alboraia. Ací teniu la plana sencera, que podeu descarregar fent clic ací.

Aquesta és l'entrada número 300 d'aquest blog.

Av. Blasco Ibáñez, 14, València

Podeu descarregar la imatge fent clic ací. Aquesta fotografia, molt semblant a la publicada ahir en el blog, procedeix també de l'Arxiu de José Huguet, i fou feta pública el 23 de setembre de 2013 al blog La Valencia desaparecida d'Ángel Martínez, correspon a la mateix barraca de l'entrada d'ahir i despús-ahir. Estava ubicada en l'actual l'Avinguda Blasco Ibáñez, número 14, de València. La fotografia està datada ca. 1920.

Addenda

En trobar aquesta altra fotografia (que podeu descarregar fent clic ací), hem d'introduir un comentari en aquesta entrada. Semblen iguals, però es pot veure que la fotografia inferior té una taca negra en el cantó superior dret. Aquesta taca no s'aprecia en la foto superior, en la que es pot veure que en una franja al costat dret té un canvi de tonalitat. Això s'explica perquè la fotografia original és una fotografia estereoscòpica i s'han unit les dues imatges per fer una fotografia més ampla.

Av. Blasco Ibáñez, 14, València

Podeu descarregar la imatge fent clic ací. Aquesta fotografia, procedent de l'Arxiu de José Huguet, i feta pública el 26 de febrer de 2014 al blog La Valencia desaparecida d'Ángel Martínez, correspon a la mateix barraca de l'entrada d'ahir, on fou ubicada en l'Avinguda Blasco Ibáñez, número 14, de València. La fotografia està datada ca. 1920.

Av. Blasco Ibáñez, 14, València

Podeu descarregar la fotografia fent clic ací. Fotografia de Martín Vidal Romero (n. 1872), el qual fou el patriarca d'una nissaga d'importants fotògrafs valencians, algunes fotos dels quals, corresponents a l'Arxiu de Luis Vidal, estan arreplegades al llibre Historia Gráfica de Valencia, dirigida per José Aleixandre i editada per Prensa Valenciana.

La barraca que es veu en la fotografia ha sigut localitzada per Ángel Martínez. La porta de pedra estava junt a la séquia de Mestalla. Es pot endevinar un pontet endavant de la porta, junt a la Volta del Rossinyol. Açò correspon a l'actual Avinguda de Blasco Ibáñez, número 14 (on és la Clínica Quirón). Per avalar aquesta localització podem recórrer al blog La valencia desparecida d'Ángel Martínez, on trobem aquesta magnífica fotografia, on no es veu la barraca però sí la torre del Palau de la Comtessa de Ripalda.

 

Fotografia de 1922, procedent de l'Arxiu de Rafael Solaz, publicada per Ángel Martínez. Podeu descarregar la imatge fent clic ací.

El mateix Ángel Martínez ha fet una foto que reprodueix la ubicació de l'antiga de 1922 (podeu descarregar la fotografia fent clic ací).

Barraca de Bruno, València

Podeu descarregar la imatge fent clic ací. Fotografia publicada per Josep L'Escrivà en el seu llibre Les nostres barraques, p. 203. La identifica com la Barraca de Bruno a València. Ací teniu la plana sencera (que podeu descarregar fent clic ací).

El Saler, 1928

Podeu descarregar la imatge fent clic ací. Imatge publicada en el llibre de José Huguet Chanzá La semana gráfica. Portadas, imágenes y anuncios (1926-1932) . El peu de foto diu:
D.ª Elena Ortúzar (x), viuda del insigne novelista Blasco Ibáñez, en su visita al poblado del Saler, donde estuvo para admirar los parajes tan magníficamente descritos por su esposo en Cañas y barros. [Fotografía de] José M.ª Cabedo, 1928.

Barraca de Colom, Benetússer

Podeu descarregar la imatge fent clic ací. Fotografia publicada per Josep L'Escrivà en el seu llibre Les nostres barraques, publicat el 1976. Es tracta de la Barraca de Colom, que es trobava, segons L'Escrivà, prop de Benetússer. Era propietat de Josep Gil. La fotografia apareix en la p. 201 del llibre, que teniu ací (la podeu descarregar fent clic ací).

Podeu descarregar la imatge fent clic ací. Imatge arreplegada en el blog Memoria gráfica de España, l'autor del qual és José Luis Aroca Hernández. Està datada el 1932.

Alboraia

Podeu descarregar la imatge fent clic ací. Fotografia esteroscópica procedent de l'Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya (AFCEC), digitalitzada dins del projecte Memòria Digital Catalana. No té indicació d'ubicació ni de datació. Altres fotografies de barraques, també esteroscòpiques del mateix arxiu, corresponen a fotografies fetes des del tren procedent de Barcelona i ubicades a l'entrada de València, a La Carrasca.
Addenda: Són identificades a les entrades de l'1 i el 2 d'abril de 2015, com les "Barraques 'número 401'",  la dreta i les "Barraques de Lliso, al centre de les fotografies.

Podeu descarregar la imatge fent clic ací. Fotografia, sense datació ni ubicació, publicada en la p. 203 del llibre Imágenes de un pasado reciente. Recuperando el patrimonio gráfico de Valencia y su provincia, editat per l'Ateneu Mercantil de València i l'Ajuntament l'any 2004, amb edició a cura de Carmen Pérez García. El llibre reprodueix fotografies de l'arxiu del mateix Ateneu. No s'indica al llibre ni la datació de la fotografia ni la ubicació de la barraca.
Correspon a la que hem denominat "Barraques junt a la via".

Barraca dels Goris

Podeu descarregar la imatge fent clic ací. Es tracta de la mateixa barraca de l'entrada d'ahir. La fotografia també fou aportada per Josep L'Escrivà en el seu llibre Les nostres barraques (1976), p. 198. Posa les dues fotografies (aquesta i la d'ahir) per mostrar els canvis en la barraca, palesos en la teulada. Data la fotografia en agost de 1976. La pàgina sencera és aquesta (que podeu descarregar fent clic ací).

Barraca dels Goris

Podeu descarregar la imatge fent clic ací. Fotografia aportada per Josep L'Escrivà en el seu llibre Les nostres barraques (1976), p. 198. Ell mateix la identifica com la Barraca dels Goris, propietat de Vicent Ferriols Navarro. Data la fotografia en març de 1975. La pàgina sencera és aquesta (que podeu descarregar fent clic ací).

Podeu descarregar la imatge fent clic ací. Fotografia esteroscòpica de barraques, procedent de l'Arxiu de José Huguet (proporcionada amablement per Àngel Martínez). No porta ubicació, ni data. El text diu:

Valencia - 3ª serie
Nº 14 - Barraca tipica
Hi ha el segell de l'editorial "Relley".

Com hem comentat en l'entrada del 6/10/2014, hem trobat una fotografia esteroscòpica de València, de la mateixa editorial, de la "2ª sèrie", que representa l'actual Av. Maria Cristina, amb el nom "Calle Pablo Iglesias", per la qual cosa podem deduir que correspon a l'època de la II República (1931-1939). Prendrem aquest intèrval com a datació provisional de la fotografia de barraques, atribuïda a una sèrie posterior.
Adoneu-vos de la disposició ortogonal o perpendicular de les barraques.

Barraca de Capot o Barraca del Frare, Forn d'Alcedo

Podeu descarregar la imatge fent clic ací. Fotografia arreplegada en el llibre Les nostres barraques (1976) de Josep L'Escrivà, p. 195, que ell mateix identifica com la Barraca de Capot o Barraca del Frare, propietat de Vicent Soto, i on vivia una dona que deien la Xupa. La ubica en el Forn d'Alcedo. Ací teniu la plana sencera, que podeu descarregar ací.

Podeu descarregar la imatge fent clic ací. Fotografia esteroscòpica de barraques, procedent de l'Arxiu de José Huguet (proporcionada amablement per Àngel Martínez). No porta ubicació, ni data. El text diu:

Valencia - 3ª serie
Nº 15 - Barraca tipica
Hi ha el segell de l'editorial "Relley".

Hem trobat una fotografia esteroscòpica de València, de la mateixa editorial, de la "2ª sèrie", que representa l'actual Av. Maria Cristina, amb el nom "Calle Pablo Iglesias". Cal deduir que la fotografia correspon a l'època de la II República (1931-1939). Prendrem aquest intèrval com a datació provisional de la fotografia de barraques, atribuïda a una sèrie posterior.

Barraca de Pòncio, Forn d'Alcedo

Podeu descarregar la fotografia fent clic ací. Aquesta fotografia interior de la barraca, que permet veure la teulada des de dins, apareix en el llibre de Josep L'Escrivà Les nostres barraques (1976), p. 193. Ell mateix la ubica en el Forn d'Alcedo. Ací teniu la plana sencera on apareix (que podeu descarregar fent clic ací).

Grau, 1915

Podeu descarregar la fotografia fent clic ací. Aquesta fotografia, per Ángel Martínez (procedent de l'Arxiu de José Huguet), du la indicació "Grau 1915", que considerarem que és la ubicació i la datació. Per això les etiquetarem com Cabanyal-Canyamelar, encara que podrien estar en les proximitats d'alguns dels Camins al Grau que connectaven la ciutat amb els Poblats Marítims (per aixó les etiquetarem també com Camí del Cabanyal).

Podeu descarregar la imatge fent clic ací. Altre escanejat, fent clic ací. Fotografia, sense datació ni ubicació, publicada en el llibre Imágenes de un pasado reciente. Recuperando el patrimonio gráfico de Valencia y su provincia, editat el 2004 per l'Ateneu Mercantil de València i l'Ajuntament, amb edició a cura de Carmen Pérez García, que arreplega fotografies de l'arxiu del mateix Ateneu.

Podeu descarregar la imatge fent clic ací. Aquesta fotografia no te datació ni ubicació. També publicada també en la p. 202 del llibre Imágenes de un pasado reciente. Recuperando el patrimonio gráfico de Valencia y su provincia, editat el 2004 per l'Ateneu Mercantil i l'Ajuntament de València, amb edició a cura de Carmen Pérez García. A destacar un cobert en forma de teulada de barraca entre les dues barraques de l'esquerra.

Barraca del Cantonero, Forn d'Alcedo

Podeu descarregar la fotografia fent clic ací. Imatge d'una barraca cremada al Forn d'Alcedo que Josep L'Escrivà, en el seu llibre Les nostres barraques, identifica com la Barraca del Cantonero (tal vegada seria més correcte, del Cantoner). La imatge es troba en la plana 191, on l'autor escriu pràcticament un dístic:

Veure una barraca abandonada és molt trist.

Veure-la renegrida pel foc és anguniós.

Ací teniu la plana, que podeu descarregar fent clic ací.