La barraca valenciana és un habitatge en extinció. Ja no se'n fan de noves. L'objectiu d'aquest blog és arreplegar i classificar fotografies de barraques valencianes i, quan siga possible, localitzar les barraques fotografiades.

Si Vosté disposa de fotografies o vol comentar les exposades, pot adreçar-se a: Francesc J. Hernàndez (fjhernan@uv.es), Departament de Sociologia i Antropologia Social de la Universitat de València, o a Jesús Mallón (jemalgui@hotmail.com).

En el projecte d'il·lustrar les barraques col·laboren també Francesc Llorens i Alexandre Bataller.

Aquest blog deu molt a les aportacions dels membres de l'Associació Cultural "Remember València" i molt especialment a Ángel Martínez, Andrés Gimenez i José Luis Bouzas. També a Vicente Muñoz i Rafael Solaz, així com a Juan María Cerdán.

També estem molt agraïts a Fernando Segura i Mari Carmen Dolz, que han aportat fotografies, dibuixos i pintures de barraques, que han fet durant anys.

dissabte, 25 d’octubre de 2014

Barraca de l'Anell, Partida de l'Anell (prop del carrer Molí Canyars), Tavernes Blanques





Podeu descarregar la fotografia fent clic ací. Imatge procedent del llibre de Josep L'Escrivà, Les nostres barraques (1976), on apareix en la pàgina213, que teniu ací (podeu descarregar la plana fent clic ací).


L'Escrivà diu:
Situada a Tavernes Blanques, partida del "Racó de l'Anell". Es diu així perquè la séquia de Rascanya creua en desnivell amb la de Tormos, formant una corba "en anell".
També informa que la barraca era copropietat de Miquel Sanjosé Díez i Alfred Calabuig Marqués.

Una descripció més àmplia de l'entorn de la barraca es troba en el blog Xirivellà:


Crec que encara no us he informat sobre l’origen d’aquest Racó de l’Horta Nord: El seu nom respon a l’enclavament on es creuen les aigües de les sèquies de Rascanya i de La Font (una sèquia que naix al brollador de Santa Anna, una partida entre Borbotó i Carpesa), aigües que no es barregen, unes per dalt i d’altres per sota, allà on les dos sèquies “s’anellen”. El Racó pertany a l’anomenat administrativament, Pla de Sant Bernat; que a la vegada pren el seu nom per estar al costat del monestir de Sant Miquel del Reis, avui seu de la Biblioteca Valenciana, i allà pel segle XIV, 1381, monestir de l’orde del Císter, anomenat de Sant Bernat de Rascanya.
Són aquestes terres conreades des de temps “immemorials”: Rascanya era una alqueria andalusí, donada per Jaume I a Guillem d’Aguiló, i successives ordes monacals l’ocuparan posteriorment ( cistercencs i jerònims).  La desamortització del segle XIX deixà moltes d’aquestes terres; potser, en mans d’adinerats de la ciutat o antics parcers. De fet, el meu besavi, arribat de Xirivella, ocuparà en renda l’actual alqueria i algunes terres dels voltants, a finals del segle XIX; quan la major part de les cases del  Racó eren barraques.
El treball secular dels nostres avantpassats, ha fet possible una de les millors i més frondoses terres de l’horta de València: sols us diré que el meu avi i altres llauradors de la comarca posseïen una franja de platja a la Patacona, des d’on carrejaven sorra per fer el jas o llit dels porcs a les quadres de l’alqueria (altre dia us parlaré de l’origen de la industria càrnica de Tavernes Blanques); de seguit es renovava eixe llit, que acabava femant els camps. Sols així s’explica una terra tan fina i productiva, única per alguns conreus com la xufa.
Eixe llegat dels nostres avantpassats cal conservar-lo, adaptant-nos als temps actuals i posant en valor uns coneixements, unes terres i uns productes, que poden ajudar-nos a ser un poquet més feliços, gaudint d’una millor harmonia amb la natura què ens envolta.

La barraca ja no existeix. Junt al creuament de la séquia de Rascanya i la séquia de la Font s'ha construït el cementeri de Tavernes Blanques (direcció: Camí Molí Canyars, 1).




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada